PRINCIPIOS DE APRENDIZAJE Y ENSEÑANZA

L'escola i l'educacíó s'ha transformat en els últims anys. Així doncs, podem distingir entre dos models d'escola:

Escola Tradicional: El professor és qui té els coneixements, el que sap. Els alumnes aprenen mitjançant un model de repetició memorístic. L'alumnes és un objecte no actiu de l'educació.

Escola Nova:

Critica el model tradicional. L'alumne pot treballar en funció dels seus interessos com a persona i com a nen/a, així com desenvolupar la seva creativitat i imaginació.

Canvia la visió del professorat i dona una nova forma a les metodologies emprades (utilització de més recursos), així com de l'avaluació (es passa d'una avaluació única dels coneixements obtinguts a una avaluació continuada de diferents aspectes de la persona lligats amb el seu aprenentatge). L'escola treballarà les competències, no els coneixements, ja que el coneixement evoluciona ràpidament i per tant els alumnes han d'adaptar-se als canvis.  

L'alumne es converteix en part activa del procés d'aprenentatge, i no és un objecte de l'ensenyament, és subjecte actiu i participatiu. Aprendre a aprendre.

L'autor del document ens fa un resum sobre els principals factors i variables que afecten al procés d'ensenyament i d'aprenentatge, tenint en compte les necessitats i objectius del educador i l'educant, d'entre els quals m'agradaria resaltar l'importància que es dona (en el procés d'ensenyament) al desenvolupament integral de la persona, i treballar (en el procés d'aprenentatge) les motivacions i interessos dels alumnes.

No obstant, considero que ambdues escoles manquen d'un treball emocional per part dels alumnes i dels educadors /es, així com de la visió individualitzada de cada persona. L'escola Nova vol mostrar un model d'educació més humà, però no deixa de exigir un treball que en molts casos no desenvolupa les capacitats globals dels alumnes, i que continua essent, un autoritarisme per part de molts docents acomodats en el model tradicional, que no duen a terme una bona gestió de les noves competències (les quals els hi exigeixen), que s' han donat a l'escola, i globalment a l'educació.

Per a consultar el text original visiteu la web: peremarques.net i accediu a través del link New (al costat esquerra superior de la pantalla). Cliqueu sobre el document Principis d'ensenyament i aprenentatge. (Pere Marqués, 2010)

 

Les Tic (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)  engloben un ampli conjunt tecnològic (Informàtica, so i imatge, Telecomunicacions), que fent ús intel·ligent, dintre de l’àmbit educatiu, pot proporcionar una gran quantitat de medis per facilitar la tasca de l’ensenyament i l’aprenentatge.

Què aporten les TICS a la societat?

Les TICS aporten, principalment:

Informació: Gràcies a la tecnologia (principalment Internet) podem accedir a qualsevol informació en qüestió de segons.

Comunicació/Relació: Noves maneres de comunicar-se, ja que Internet ha multiplicat les formes de comunicació i permet comunicar-se amb qualsevol persona del mon que tingui e-mail o un altre sistema d’identificació.

Procés de dades

Aquestes funcions són si més no, són funcions que tota persona realitza en el seu dia a dia (recollir informació, processar-la i comunicar-la).

Internet, proporciona un mon paral·lel de relacions amb el mon que ens envolta, però a un nivell macro (ja que no es limita a un territori sinó a tot el globus terraqui) i sense límits preestablerts.

D’altra banda trobem l’espai físic on ens trobem i que ens dona informació a través dels nostres sentits.

Ambdos mons s’interrelacionen, ja quel la societat s’estableix mitjançant els Canals de comunicació entre individus, i aquests Canals actualment compten amb els dos mons abans esementats. L’individu queda a una dimensión on conviuen totes aquestes influències, i es per això que educar en un ús responsable i intel·ligent es una tasca molt important en els nostres dies.